Un noi obria els ulls. El seu nom ara no ens interessa gens ni mica.
Era miop, d’aquells que sense ulleres, lentilles, operació làser o telescopi amb lent de Barlow no hi veuen una merda.
Estava estirat i es despertava. Es gratava voraçment els testicles i… “Collons!”

Coneixia perfectament la seva habitació, sabia on ho tenia tot col·locat i per això es va sorprendre tant en descobrir aquella silueta tubular sobre la taula. Ho veia tot impregnat de miopia. És cert que els seus ulls només li oferien aquella ambigua visió de vidre de mampara de bany, però quan va anar a dormir el dia anterior aquell tub no estava sobre la seva taula.
Es va sentir tan desconcertat que tot ell va esdevenir temor. “Han entrat a casa?” Aquest pensament el va deixar fred dins el llit. “Han entrat a casa i m’han deixat aquesta mena de canó a la taula?” Aquesta idea el congelà encara més, atemorit al llit i tremolós s’esgarrifava mort de por.

Llavors el noi va tancar els ulls i els va tornar a obrir per comprovar que la visió seguia essent la mateixa. “Collons!”
Bé, ara em fa una mica de pal començar a buscar sinònims de temor, incertesa, etc. per tal de poder descriure l’acollonida ànima del pobre noi (al qual recordo que també m’ha fet mandra batejar). En fi, per què no t’ho treballes una mica i en un moment t’imagines a tu mateix de bon matí davant un objecte desconegut a sobre la taula!? Certament inquietant…
Una vegada superats els primers temors, el noi es va aixecar del llit, es va posar les ulleres i va poder identificar efectivament un tub. A la part alta d’aquest tub hi havia un botó vermell.

“Què passa si premo el botó? Elimino la raça humana del planeta Terra? Coix! Per què sempre que hi ha un botó pel mig primer de tot pensem en l’eradicació de l’ésser humà? Però llavors què? Si el premo apareixerà a la Terra un nou tipus de planta? D’abella? D’insecte? Un mamífer nou? O potser si premo s’invertirà la nostra orientació sexual? I si quan premo comença a ploure? I si no para de ploure, però no puc estar segur de si allò ha estat culpa del fet que jo he premut aquell botó? I si em surten pits? I si em desapareix el penis? Podria ser que de sobte un milió d’euros aparegués davant els meus nassos? Potser si premo el botó es fon el gel dels pols… I si per contra ens congelem tots? I si tots els polítics esdevenen ximpanzés? I si tots els ximpanzés esdevenen polítics? I si tots aquells que es caguen en els polítics esdevenen polítics? I què passa si en prémer el maleït botó n’Obama es torna blanc i en Michael Jackson ressuscita i promou un concert benèfic per les víctimes d’Haití i a Haití els diners s’usen per comprar armes? I si en prémer el botó plou i fa sol i les bruixes es pentinen? I si en Messi es torna dretà i amb prou feines pot xutar a porta? I si les portes es tornen cadires i ,,t’espero sota la porta de casa” esdevé un fenomen còmode i gustós pel mínim consum d’energia del cos? I si el cos es torna ment i la ment esdevé cos? I si en haver passat això m’adono que tot segueix igual? I si no és dual? I si és estèreo? I si en prémer el botó automàticament s’actualitza la informació del meu Facebook i diu que passo d’estar en una relació a ser solter? I si en prémer el botó es desactiven tots els botons del món i una persona molt pudorosa que estava cagant al bany públic no pot fer desaparèixer la seva olor i residus? I si en prémer el botó TVE torna a tenir anuncis i les altres cadenes no? I si en prémer el botó només funciona la televisió analògica? I si en prémer el botó no passa res i penso que potser perquè passi quelcom l’has de polsar dues vegades? I si a la segona vegada no passa res penso que potser a la tercera sí?”

El noi va prémer el botó.