Una persona és accessible si està disposada a concedir part del seu temps a qui reclama la seva atenció i interès.

I ara mateix només actuo com a transmissor de paraules més que executor de fets.

Ara sí que sé que t’estimo perquè ja no sabria dir-te ni tan sols un motiu pel qual així ho sento. L’amor quantificat via paràmetres deixa de tenir sentit. T’estimo per la bellesa, perquè ets bona persona, pel teu carisma, simpatia… Limitar allò que es sent com a inacabable és una feina afegida que fem les persones paradoxalment orientada a fer-ho tot més senzill.

Tot en aquesta vida té una explicació que amb la cura adequada es pot presentar com a raonable. Deixa’m llavors que almenys t’estimi sense motiu! Ni et plantegis per què ho faig, perquè serà com intentar comptar els grans de sorra de tot el planeta…

T’estimo perquè amb tu vull ser incondicional. És que no te’n recordes? Agafa’m la mà com ho feies antany i somriu eternament d’aquella manera que tu saps.

El meu nom em converteix en un lleó d’amor etern. El meu amor per tu no mor. Descrit en un continu intemporal és etern i immortal. Sóc el teu estimat amic i protector.

[Els dies de calor a Barcelona tenen la seva part positiva. Al llit no s’hi pot dormir de calor que fa. He agafat una foto de n’Alfons, el meu estimat fillol de casi nou mesos, i l’he posada al costat de la pantalla. En sabreu més coses quan tingui l’edat per poder-ho llegir ;-) És feina de formigueta, esperaré any rere any fins que arribi el moment. I ja sabeu que em van fer amb un cor prou gran… així que si vols saber tot el que t’estimo a tu només ho has de rellegir sabent que és tan igual per ell com per tu. N’Alfons no és un tiu gelós i estarà content de compartir el padrí!

Perquè així ho sento.]