remove_filter function in WordPress

Motivation: In a specific website I am using the simplex theme. If one tries to place a static page as home instead of the blog, simplex keeps showing the Home page.
Solution: as you can see, people have already reported this. But in the current version of the theme the line is introduced in functions.php and functions are not really overridden, they can be just replaced.
In the codex it is described how to remove actions and filters but it turned out that the solution didn’t work for me. As usually, it was really easy but cost me a bit to figure out:

1
2
3
4
5
6
function unhook_simplex_function() {
    if(has_filter( 'wp_nav_menu_items', 'simplex_nav_menu_items' )){
        remove_filter( 'wp_nav_menu_items', 'simplex_nav_menu_items' );
    }
}
add_action('init','unhook_simplex_function');
function unhook_simplex_function() {
    if(has_filter( 'wp_nav_menu_items', 'simplex_nav_menu_items' )){
        remove_filter( 'wp_nav_menu_items', 'simplex_nav_menu_items' );
    }
}
add_action('init','unhook_simplex_function');

Instead of calling the remove_filter function directly in my functions.php I just added an action that calls the function that will remove the filter from the ‘init’.

WordPress in Spanish

Motivation: it’s pretty simple. I just wanted to create a WordPress site in Spanish.
Solution: download the file from the source specified below. Extract the file es_ES.mo and place it in /wp-content/languages/. Finally, change the file wp-config.php in the root directory to point to Spanish language: define ('WPLANG', 'es_ES');
Source: http://es.wordpress.org

Pandereta

Normalment, després d’un parell de segles d’haver acabat els estudis universitaris, t’envien un avís de que ja pots recollir el teu títol.

El fet que jo estigui vivint a Oxford m’ha suposat vàries dificultats. El títol s’ha de recollir en persona, s’entrega en mà. És una mena de ritual sagrat on un individu allarga braç i et diposita un paper a sobre de la teva mà. Per això és importantíssim que hi siguis present.

Si per limitacions espai-temporals no pots acudir a la transferència universal de coneixements, pots transferir aquest poder a una altra persona, que s’encarregarà de recollir-te el títol. Però ja sabeu que a mi no m’agrada molestar als amics pel simple fet de molestar, i és que a mi m’hauria bastat amb un .pdf…

Després de vàries trucades i tres-cents milions d’e-mails aconsegueixo que m’enviïn el títol a l’ambaixada espanyola ubicada a Londres. I és clar, des d’allà no me la poden enviar directament a Oxford perquè la meva presència física és totalment necessària.

M’ha costat cinc-centes setmanes més trobar un matí (perquè la seva disponibilitat física també és limitadíssima i òbviament no hi pots anar a qualsevol hora) per poder anar a la capital. Cinc-centes setmanes i vuit-centes trucades. Perquè han de ser trucades, és massa vulgar respondre des de cap de les dues adreces d’e-mail que l’ambaixada té disponibles.

Això sí, a cada trucada et recorden que portis el teu passaport o el DNI, ja que serà crucial que et puguis identificar per a tan esperada mediació de saviesa.

Doncs bé, arribo allà. Em demanen el nom i al cap d’uns segons baixa una persona que en un notable acte de fe em lliura el títol. Ni passaport, ni DNI, ni carta de transmissió de poders. A canvi, una rotllana plena de segells d’en Juanca (cinc segells de 2€ per ser més exactes) i el meu matí de transport a la capital.

I és que efectivament som tan afortunats! Vivim en unes condicions especials de transició que ens permeten mantenir el caràcter comparatiu entre dues eres diferents. És una passada… [i aquí que cadascú apliqui el sarcasme o el deixi d’aplicar en funció del seu propi context, perquè a vegades tot plegat “és una passada! :)” i d’altres simplement “és una passada… :(”]

p.d. Post publicat gràcies a la wi-fi del bus Londres-Oxford. Quina passada! ;)