Sense títol

Vens al meu costat.
Després d’un suau moviment vacil·lant, les nostres mirades decideixen tocar-se. I llavors em contes…

M’expliques que ho tens tot. Amics, diners, salut, una present/futura parella fantàstica. Però els teus ulls em miren apagats. I el teu rostre blanqueja o casi trasparenta. I el teu somriure és petit o casi nul.

Em dius que ho tens tot i que et sents sense res. Tens por d’haver patit un infart de l’ànima. En general baixes la rampa tan veloçment que ni te n’adones. Però avui la buidor interior s’ha manifestat en veu ben alta. No saps què fas. No saps què vols.

T’han llançat a un terreny de massa pendent i tu t’has comprimit i arrodonit i has baixat sense parar-te a pensar si calia agafar forma. T’has adherit a uns valors que ni tan sols t’has parat a valorar. La teva identitat s’ha conformat rodona i baixes més ràpid o sense fricció. Ara no saps qui ets.

I com m’has vist somriure un parell de cops et penses que jo ho sé tot. Em contes que t’abruma haver-te equivocat tant i el mantell d’avidesa de perfecció et torna a embolcallar. T’embolques dins un esguard humit de pena.

Els teus ulls em volen parlar, però la teva vista s’afebleix i és la teva boca qui em demana per un camí espiritual. Jo et dic que nosaltres no som humans buscant l’espiritualitat, que més aviat es tracta d’esperits buscant l’experiència humana.

Amb una mà sobre la teva espatlla et dic que això hauria d’alleugerir la teva culpabilitat. T’hauria d’alliberar de la por d’equivocar-te.

Però tu inquireixes una raó. El meu cor per sobre la meva ment no pot pensar en altra cosa que en estimar-te. Però tu segueixes preguntant.

Em demanes pel sentit de la vida. Hi ha vida després de la mort?

I jo et pregunto, hi ha vida abans de la mort?

[viu!] :-)

Infinito

Una vez aprendidos los hábitos de conteo en el parvulario una día fui sorprendido por una experiencia altamente gratificante. Empecé a contar en mi mente. El primer número era uno,
después dos, tres, cuatro, cinco… 124, 125, 126 … 998, 999, 1000, 1001… El algoritmo era sencillo y cuando estaba suficientemente aburrido pensé “y qué pasa si añado un dígito cualquiera cada vez?”
Pongamos por caso que entonces iba sucediendo:
645, 6453, 64534, 645342, 6453421,…,6453421767343843948343343920784729764532578 …
El número iba creciendo y creciendo. Lo podía visualizar enrollándose en mi cabeza. Podía incluso sentir mis neuronas hirviendo en lo que podría ser un éxtasi computacional: un dígito más, y otro… Mi estado: realmente sorprendido porque era consciente de que mi cerebro era una entidad finita, ocupaba un espacio limitado. Pero realmente podía sentir ese número en mi cabeza y éste seguía creciendo.
Al final no podía recordar cuáles eran los dígitos iniciales, pero podía sentir dicho número abarcando el infinito. Sentí fuego en mi cabeza, noté millones de flechas intentando quebrar mi cerebro y al final los escalofríos me sacudieron como relámpagos centelleantes.
Sintiendo lo eterno en mi finito cuerpo. Percibí el Universo entero fluyendo a través de mi. Mi familia, mis amigos y mis enemigos
pasaron a formar parte de mi ser. La felicidad y la pena de todas las criaturas también fue mía.
El Universo entero convergió en un punto minúsculo y un microscópico espacio contenía la
totalidad.

[La palabra ‘Yoga’ significa ‘Unión’]

Amb una llibreteta i un petit boli per Barcelona.

Por eso es positivo, porque ella me aprecia…

Peso 20 kilos y la próxima vez pesaré 20 kilos 200 gramos!

Dónde voy a ir? A la discoteca o qué?

Consulta 13, consulta 12, campimetría, dónde cojones está?

Sempre em passa això, això i això.

Tengo gripe y no sé cómo, ayer por la noche fiebre, hoy pensaba que estaba bien y esta tarde… chorro de fiebre!

Aviam, Elena, així sempre hi recauràs…

Oferta pack duo…
No gracias, estamos bien así.
Pero puede mejorar el servicio con…
No, es que nosotros aquí en el piso somos estoicos.

Molt bé, me n’alegro, et veig bé. Això té èpoques… L’altre dia va venir un company de feina que té depressió i es va posar a plorar…

No, no, tu no! Vull jugar amb l’àvia!
Jo…? Futbol jo?

Nooo, aish… qué haces, no me comas por favor!

La última vez que me mee encima tenía 21 años

Aaaaaai… quins nervis!

Mataria per un cigar!

Nooo, tiu, però si jo anava tajaaa!

Tengo que dejar de fumar pero no puedo…
Sí puedes!
No, no puedo…
Claro que sí!
No hay manera de dejarlo…
Que sí!
No.
Sí.
No.
Sí.
Que no!

Do you mind if I sit down here?
No

Por favor, deben bajarse aquí, disculpen las molestias.

Quereis el 69 o el 37?
69 claroooo!
Clarooo.

Joder, esto tiene que doler pertenezcas a la galaxia que pertenezcas!

Entre el que s’ha recollit aquí hi ha una dona d’uns 30 i pico adreçant-se a un home de la mateixa edat, una nena d’uns 3 anys a la seva mare tot just haver-se pesat a la farmàcia, una dona d’uns 70 anys que camina malament a una altra velleta, un vell d’uns 75 anys a l’hostpital, una dona d’uns 40 prenent cafè amb una amiga, una veïna, una amiga d’una trentena a una noia esquifideta, una conversa amb operadora telefònica, un home d’uns 40 parlant per mòbil al bus, un nen d’uns 4 anys declinant una oferta del pare, una joveneta al seu gos, una noia de 22 anys, una noia obrint regals del seu suposat nòvio enmig del carrer, un jove d’uns 20, un altre noi jove excusant-se amb un amic, dos nois fumetes de no més de 13 anys, un noi a noia desconeguda als seients de l’avió, la veueta femenina provinent dels altaveus del metro després d’estar tancats mitja hora perquè no s’obrien les portes, tres solterones seient a un bar fent una tapa i apareix una vella de cabell blanc venent loteria i un tiu super borratxo que es fot un toc al cap amb un banc de pedra.

Qui pot esdevenir, només per sí mateix, gran i extraordinari?
En qualsevol temps, espai i circumstància; sota qualsevol pressió, depressió u opressió no oblidis la gent.
El meu estimat avi, el dia que s’acomiadava de tothom va reconèixer no haver estat una persona de gran impacte, de gran coneixement ni de gran poder. “L’únic que sé és que si em portessin a l’origen de la meva vida de bell nou, podria tornar a passar per tot allà on he passat”. El que no sabia el meu avi és que amb aquestes paraules es manifestava com un home de gran impacte, de gran coneixement i de gran poder.
No tanquis portes :-)